Baucau – Relasiona ho tinan ne’ebé kreda dedika espesialmente  ba família, Parokia St. António halo atividade ida hodi lori sai ilas Sagrada Família nia ba vizita bairu-bairru, hahú husi loron 7 Jullu to’o agora no sei remata iha loron 17 fulan Novembru ne’e.

Objetivu husi vizita ilas Sagrada Família nian mak atu hafanu fali família sira kona -ba importánsia família nian no dezafiu sira ne’ebé família sira enfrenta. Durante vizita ida-nee iha mós formasaun ba família sira iha bairru ida-idak husi ekipa formasaun nia ne’ebé kompostu husi grupu kategoriál sira parókia S. António Baucau nian no mós relijiozu/a sira ne’ebé pertense ba parókia.

Sentru sira ne’ebé ilas Sagrada Família vizita hamutuk 11 mak sentru Seisal,Buruma,Diwake, Maukali, Caibada Waimaa, Bau-Oli, Bakita, Gólgota, Central, Lamigua no Vila St. António.  Sentru ida-ida mak organiza sub-zona sira ne’ebé atu vizita.

Furak tebes esperiénsia ida ne’e tanba sarani sira entuziazmu tebes hodi simu ilas Sagrada Família, liuliu sira fó liu importánsia ba formasaun.  Sira mós ho modu espontáneu fahe sira nia esperiénsia família nian.

Iha esperiénsia ida ne’ebé furak liu mak foin lalais iha loron 6 Novembru, bainhira ilas Sagrada Família nian ba vizita sub-zona Don Carlos, knua Metabu’u-Molo mutu iha família ida n’eebé fahe sira nia esperiénsia (Señor Nazario no nia señora Darvia) sira na’in rua hotu hotu servisu no sira ladún fó importánsia ba tinan família nebe Kreda intaura. Fim-de-semana sira rua sempre mai Baucau, no to’o tiha Baucau sira sempre telefone ba nia oan atu ba misa. Loron ida nia oan husu ona ba sira na’in rua “Apa-Ama hatene tinan ida nee tinan família nian tanba sá ita nain tolu nunka ba misa hamutuk nudar família? Pergunta ne’e halo sira na’in rua konxiente kedas no sira agradese tebes ba sira nia oan ne’ebé hafanu sira rua atu fó importánsia ba moris família nian liuliu iha parte espirituál nian. Sira orgullu ho edukasaun ne’ebé nia oan hetan husi FMA sira iha eskola Maria Auxiliadora Comoro.

Husi esperiénsia ida-nee família nee fiar katak la’ós de’it inan-aman mak eduka oan sira maibé oan sira mós dala barak ho sira nia liafuan no jestu sira halo inan-aman sira aprende husi sira. Nune’e, sira husu atu inan-aman sira iha unidade nafatin no mantein diálogu iha família laran nunee de’it mak moris família nia sai armóniku tuir ezemplu família Nazaré nian.

Hamutuk ita reza ba família sira liuliu sira ne’ebé hetan difikuldade iha moris família nian. Tanba buat ne’e mak sira presiza husi ita. Sira rasik fiar katak ho orasaun de’it mak bele halo sira nia fidelidade sai metin liután.